De camí a la feina passava tots els dies per davant de l’hort del meu iaio (situat al cor de la vall de perputxent, als peus del barranc de l’encantada) i sempre me’l mirava amb uns ulls melancòlics. Un hort deixat de la mà de l’home junt a un guaret de pedra que va construir per resguardar-se ell i l’haca que l’acompanyava. Un dia vaig decidir aturar-me per donar-li un cop d’ull i des d’aleshores vaig saber que aquell lloc em donaria molt de treball i moltes alegries.
Sóc una persona convençuda de la possibilitat de viure dignament del treball a la terra i demostrar-m’ho, vaig deixar el meu treball anterior per a dedicar-me a treballar la terra.
Sóc una persona sensible.
Des de xicotet he tingut contacte amb el món rural (iaio, l’herència de les oliveres, …) però era una relació distant.
El que va començar siguent un interès concret per treballar la terra, es va ampliar a altres àrees com la bioconstrucció. De què em servia cuidar la terra quan la treballava si no ho feia en altres accions del meu dia a dia. Aquesta reflexió va suposar un progressiu canvi en el meu estil de vida. De camí als trenta, encara era moment per a replantejar-me el meu futur. Vaig començar amb un company que també tenia les mateixes inquietuds que jo, i amb l’espenta de la il·lusió vam reconstruir el guaret del meu iaio per tindre un sostre mentre començàvem a posar l’horta en producció. L’horta era una aventura per a mi, plena d’incògnites i variables. Prompte vaig comprovar que la terra està castigada, que ens dóna molt i variat i les persones li tornem poc i simplificat.
Vaig anar descobrint i traçant una manera més harmònica de conviure amb la terra. Una altra manera de relacionar-me més respectuosa en tant que la meua intenció és aportar vida a la terra, convençut que aquesta aportació repercutirà sobre mi, perquè la vida sempre crea vida. (microorganismes, preparats minerals, biofertilitzants, cobertures…)
A banda de fer horta per a casa, m’he especialitzat en el cultiu dels calçots per una qüestió cultural.
L’altre cultiu que treballe, d’herència familiar, és l’olivera i en aquest cas el repte ha sigut desafiar els hàbits, les tècniques de treball de la meua família. Poc a poc he anat substituint les llaurades contínues per triturar la brosta o remulla , la sembra d’adob verd i tant biofertilitzants com microorganismes per aconseguir una major biodiversitat.
Entenc el meu treball com una manera de viure la vida amb llibertat i harmonia amb la terra i la gent. El meu treball representa la meua manera de veure i viure la vida. L’energia que dóna treballar de peus a terra és una cosa que no es pot mesurar en diners.
Si sumem el treball amb adobs i preparats totalment orgànics, tinc la sensació de ser un element més del paisatge.
