“Els nostres avantpassats es queixaven del treball de la terra i ens recomanaven d’anar a les fàbriques”. Això mateix és el que va fer Cento, sortir per a Euskadi a treballar en una fàbrica. No obstant això, en entrar en contacte amb les gents dels baserri (masos), la tirada que aquestes sentien cap a la terra li van fer recordar l’amor que ell sentia cap a la seva”…
Al País Basc va tenir experiències agrícoles i ramaderes que van calar en el seu interior, encara que amb la tornada a València va continuar treballant com a assalariat; treballs precaris, amb tracte poc amistós per part del personal, directius amb poca educació cap a les treballadores i els treballadors, fets que l’impulsen a prendre la decisió de tornar a la terra.
Recorda Cento com, de jove, una vegada que el seu pare polvoritzava amb herbicida i amb el cigar a la boca, aquest va caure a terra, donant-li convulsions. A partir d’aquest dia el seu pare va començar a utilitzar un altre tipus de remeis per als seus cultius: solucions a força d’ortigues, cua de cavall … recuperant els sabers dels seus avantpassats.
Els inicis a l’hort van ser bastant durs, de soledat, de qüestionar-se a si mateix què és el que estava fent. Però, a poc a poc, va anar coneixent gent; simpatitzants, altres agricultors que treballaven amb el degut respecte cap a la terra, emprenedors que iniciaven projectes, altres que abandonen aquests … “al principi cal invertir molt de temps, esforç i diners, molta gent abandona perquè els beneficis no arriben. L’experiència ajuda a resistir; no obstant això, ajuntar-se amb aquells que tenen l’experiència també ho fa possible ”… “I preguntar”, diu Cento a Ecommunia, “I fer de tot, creuar tota la ciutat per lliurar un parell d’enciams res més. “
Ara mateix un dels paradigmes dels petits agricultors és la diversitat al camp, “No podem fer monocultiu, necessitem treballar tres vegades més terra de la que llaurava un pagès com el meu pare per viure i alimentar famílies amb menys fills. La diversitat serveix com a manera d’emplenar les cistelles dels consumidors, però també ens serveix de paisatge, és bella, raves, enciams, porros, bledes … ens alegren la vista, ens enriqueixen quan els passejants ens diuen quan bonica està l’horta, ens plena d’orgull. Això també ens ajuda a compensar el sacrifici necessari per a dur endavant l’horta, compartir aquesta gratitud ens omple de plaer “.